Moltes vegades en adonem que no es fàcil parlar de les pròpies angoixes, donar reconeixement al nostre patiment emocional i tractar d’afrontar-lo amb sinceritat amb un mateix. Però tanmateix aquest sigui el camí per tractar de viure amb més tranquil·litat i assolir un major benestar, entenent i donant un nou sentit a la nostra pròpia realitat. Per aconseguir-ho hem de poder identificar les dinàmiques internes que són font del nostre patiment i que es van menjant poc a poc el nostre espai de llibertat mental, de creixement i realització, condicionant cada vegada més i amb més intensitat, el nostre mon intern.
La Psicoteràpia pot ser una eina molt vàlida per tractar d’afrontar i treballar aquest malestar emocional, per ajudar a pensar al voltant de les nostres angoixes, de nosaltres, del que ens passa, i tot plegat fer-ho mitjançant la relació que s’estableix amb el/la psicoterapeuta en un espai propici per a poder afrontar aquestes dificultats amb tranquil·litat i amb confiança. També de retruc i de forma indissociable, aquest procés psicoterapèutic ens ajuda a conèixer-nos millor, i per tant a créixer com a individus, ampliant el nostre coneixement intern envers el nostre funcionament i la nostra forma particular d’encarar la realitat. És amb aquest coneixement d’un mateix, aquest entendre el que ens passa des d’una perspectiva interna, més profunda, que es poden resoldre els propis conflictes i assolir major benestar amb nosaltres mateixos. Aquest aprenentatge a partir de la pròpia experiència com a pacient, tal vegada sigui una de les millors oportunitats que un es pot concedir per al seu propi enriquiment personal i el de la seva pròpia família, doncs la gent que tenim més a prop, és la que també es contagia de nosaltres i de com ens podem sentir, quan estem bé, però també quan estem malament.
Ara bé la decisió de consultar té a veure amb la nostra pròpia intimitat, amb aquest sentir que ara es el moment propici, el nostre moment, podríem dir-ne. A vegades formular una demanda portats per una determinada simptomatologia, pot ser també un bon inici. Com ja he comentat, tot allò que sentim, que ens fa patir, té una explicació emocional que val la pena entendre per donar sentit al sofriment i començar així a tractar-lo, però aquesta explicació l’hem de trobar nosaltres mateixos per a que sigui realment vàlida, i moltes vegades aquesta explicació més amplia esdevé fruit d’un procés.
Un procés que va desenvolupant-se en el marc d’una relació entre pacient i psicoterapeuta. Com a tota relació i contràriament potser al que molta gent pugui pensar, no tots els psicoterapeutes s’avenen amb tots els pacients, a vegades cal un segon o un tercer intent amb una persona diferent. Podríem dir que ni tots els psicoterapeutes son igual d’indicats per a cada pacient, ni tots els pacients poden ser tractats de la mateixa manera per cada psicoterapeuta. Es un tractament basat en la paraula, en el diàleg entre dues persones que han de connectar com a éssers humans i ser capaços d’establir una relació amb la suficient confiança i tranquil·litat, que els permeti fer un bon treball d’aprofundiment d’un en els aspectes de l’altre, i amb la suficient distància com per a no quedar-se atrapats en aquests aspectes, de tal manera que no es pugui pensar en allò que angoixa i fa patir. Moltes vegades l’objectiu es trobar un punt de vista diferent sobre el qual reflexionar-hi i començar a treballar, apropant-se a la pròpia conflictiva des d’una òptica més saludable. Posar paraules al patiment, significa posar-hi pensament, i pensar sempre es un bon indicador de salut mental.